Què volen dir les xifres

La sensibilitat al contrast creix més de pressa durant els dos primers mesos que en cap altre moment posterior, i cap a les nou setmanes s’estabilitza a prop de la xifra d’un adult. A partir d’aquí, els llibres en blanc i negre deixen de ser especials: el motiu pel qual funcionaven ha desaparegut.

Sabies que…?

El patró també ha de ser prou gruixut. Per a un nounat, unes ratlles fines són el mateix que una cartolina grisa, perquè les ratlles són més fines del que els seus ulls poden separar. El que és gran i senzill guanya sempre al que és complicat.

Per què funciona a aquesta edat

Què atrau la mirada del nadó ara

Les propostes estan ordenades segons el que un nadó d’aquesta edat capta millor: el que té molt contrast, és a prop i es mou. Res d’això no és una fita, i res d’això no és una prova.

01

La teva cara, de prop

Una cara a uns 30 cm és grossa, té molt contrast i es mou: les tres coses que un nadó d’aquesta edat capta millor, totes alhora.

No costa res.
02

Targetes en blanc i negre

Formes grans i ben marcades, amb el dibuix més gruixut possible i un contrast gairebé màxim. A aquesta edat, és pràcticament l’únic tipus de patró amb prou contrast perquè un nadó el percebi.

Busca’n un · Amazon

Com a afiliat d’Amazon, obtinc ingressos per les compres que compleixen els requisits. L’ordre d’aquestes recomanacions no està en venda.

Fonts

  • Banks, M.S. & Salapatek, P. (1978). "Acuity and contrast sensitivity in 1-, 2-, and 3-month-old human infants." Investigative Ophthalmology & Visual Science 17(4), 361–365.
    L’agudesa estimada d’una altra manera, a partir del punt on s’acaben les funcions completes de sensibilitat al contrast, i la freqüència espacial molt baixa a què la sensibilitat al contrast és màxima en els primers mesos de vida.
  • Banks, M.S. (1980). "The development of visual accommodation during early infancy." Child Development 51(3), 646–666.
    Que l’error d’enfocament en estat estacionari i el pendent de la resposta acomodativa milloren fins als 3–4 mesos, i que l’error d’acomodació no limita de manera significativa l’agudesa visual dels nadons.
  • Braddick, O., Atkinson, J., French, J. & Howland, H.C. (1979). "A photorefractive study of infant accommodation." Vision Research 19(12), 1319–1330.
    Un comportament d’enfocament constant davant d’una demanda acomodativa baixa, d’unes 1,3 D (≈ 75 cm), que apareix entre els 3 i els 6 mesos.
  • Clavadetscher, J.E., Brown, A.M., Ankrum, C. & Teller, D.Y. (1988). "Spectral sensitivity and chromatic discriminations in 3- and 7-week-old human infants." Journal of the Optical Society of America A 5(12), 2093–2105.
    Que pocs nadons de 3 setmanes mostren una discriminació cromàtica fiable, mentre que la majoria dels de 7 setmanes sí que en mostren, i l’avantatge de les longituds d’ona llargues a les 3 setmanes.
  • Haynes, H., White, B.L. & Held, R. (1965). "Visual accommodation in human infants." Science 148(3669), 528–530.
    La distància mediana d’enfocament de 19 cm en nounats desperts, origen de l’afirmació que «els nadons hi veuen a 20 o 30 cm», citada perquè l’aplicació pugui explicar què avala l’article i què no.
  • Held, R., Birch, E.E. & Gwiazda, J. (1980). "Stereoacuity of human infants." Proceedings of the National Academy of Sciences 77(9), 5572–5574.
    L’aparició sobtada de l’estereopsi entre els 3 i els 5 mesos, aproximadament: explicada a l’aplicació i mai dibuixada, perquè una pantalla plana no la pot presentar.
  • Mohn, G. & van Hof-van Duin, J. (1986). "Development of the binocular and monocular visual fields of human infants during the first year of life." Clinical Vision Sciences 1(1), 51–64.
    El camp visual reduït del nounat i la seva ampliació al llarg del primer any: descrits a l’aplicació i, expressament, no representats com un vinyetatge.
  • Neijzen, C.M., de Wit, F.M., et al. (2025). "Reference values for the Teller Acuity Cards II (TAC II) in infants and preverbal children, a meta-analysis." Acta Ophthalmologica. doi:10.1111/aos.17447.
    La corba d’agudesa visual binocular amb patrons de ratlles, obtinguda observant la conducta, que dibuixa l’aplicació, i la seva incertesa declarada d’aproximadament 0,16 unitats log10, constant amb l’edat.
  • Norcia, A.M. & Tyler, C.W. (1985). "Spatial frequency sweep VEP: visual acuity during the first year of life." Vision Research 25(10), 1399–1408.
    La corba d’agudesa obtinguda amb potencials evocats visuals d’escombratge, que es presenta al costat de la conductual com a límit superior, i la referència adulta de 24,3 c/grau mesurada amb el mateix aparell.
  • Norcia, A.M., Tyler, C.W. & Hamer, R.D. (1990). "Development of contrast sensitivity in the human infant." Vision Research 30(10), 1475–1486.
    El llindar de contrast a baixa freqüència espacial, que baixa del 7 % a les 2–3 setmanes fins a una asímptota del 0,5 % cap a les 9 setmanes, davant del 0,32–0,22 % d’un adult, i la forma en dues fases del desenvolupament del contrast.
  • Peeples, D.R. & Teller, D.Y. (1975). "Color vision and brightness discrimination in two-month-old human infants." Science 189(4208), 1102–1103.
    La discriminació cromàtica vermell/blanc establerta als dos mesos d’edat.
  • Regal, D.M. (1981). "Development of critical flicker frequency in human infants." Vision Research 21(4), 549–555.
    La baixa freqüència crítica de fusió del parpelleig durant les primeres setmanes, que arriba a valors gairebé adults en pocs mesos: descrita, no representada.
  • Skelton, A.E., Maule, J. & Franklin, A. (2022). "Infant colour perception: Insight into perceptual development." Child Development Perspectives 16(2), 90–95.
    La cronologia d’aquesta revisió, que situa l’aparició de la visió dels colors entre les 3 setmanes i els 3 mesos, aproximadament.
  • Varner, D., Cook, J.E., Schneck, M.E., McDonald, M. & Teller, D.Y. (1985). "Tritan discriminations by 1- and 2-month-old human infants." Vision Research 25(6), 821–831.
    La discriminació tritan (cons S) demostrable a 1 i a 2 mesos, motiu pel qual l’aplicació no dramatitza una absència de visió blau-groc durant mesos.
  • ISO 226:2003, Acoustics — Normal equal-loudness-level contours; with Fastl, H. & Zwicker, E. (2007). Psychoacoustics: Facts and Models, 3rd ed. Springer (minimum audible field).
    La corba de referència adulta del camp audible mínim a la qual se suma l’elevació del llindar dels nadons.
  • Olsho, L.W., Koch, E.G., Carter, E.A., Halpin, C.F. & Spetner, N.B. (1988). "Pure-tone sensitivity of human infants." Journal of the Acoustical Society of America 84(4), 1316–1324.
    El conjunt principal de dades de llindars de tons purs en què es basa l’audiograma dels nadons.
  • Werner, L.A. (2002). "Infant auditory capabilities." Current Opinion in Otolaryngology & Head and Neck Surgery 10(5), 398–402.
    Llindars conductuals de 40–55 dB SPL a 1 mes de vida, que baixen a 10–30 dB SPL entre els 6 i els 12 mesos; un llindar a 4 kHz només ~10 dB per sobre del de l’adult als 6 mesos, mentre que les freqüències baixes continuen madurant durant la infància; i que la funció de la còclea ja és madura a terme, de manera que l’elevació prové de l’orella mitjana i del sistema nerviós central.

Aquesta aplicació no és una prova de visió ni d’audició. Si hi ha res que et preocupi, parla’n amb el teu pediatre o amb un oftalmòleg pediàtric.

És una aproximació perceptiva, no una reconstrucció del que veu el teu nadó. Els nadons reals són molt diferents els uns dels altres.

Prova el simulador